Conversa "El Crit" (grup 2)

“EL CRIT” D’EDWARD MUNCH

Transcripció de conversa grup 2 (Miquel, Diego, Mohamed, Paula B., Natalia, Guillem, Zaira, Rumaisa, Adjilatou, Maria H., Adrià).

Es presenta la làmina amb la silueta de la figura principal tapada en color vermell.

Què pot ser això?

Miquel: pot ser una nina.

Paula B. : està a ses muntanyes.

Maria H.: a mi me pareix un dimoni.

Natalia: un volcan amb foc.

Adjilatou: un ós.

Zaira: podria ser un alienígena de color vermell que té banyes.

Paula B.: són ses orelles.

Maria H.: com aquesll de star wars.

Miquel: com el comandante de la guerra de las galaxias, el verd.

Maria H.: podria ser el seu germà vermell.

Paula B. : és massa gran per ser això.

Natalia: me pareix que és una momia però amb foc.

Adrià: un ós.

 Maria H.: que va cap a sa platja.

Diego: això no és sa platja perquè s'aigua és un poquet blanca.

Miquel: pot ser una carretera o un pont, que van caminant per sa vorera.

Natalia: me pareix que és foc i que és un padrí amb unes orelles.

Paula B.: les té grosses.

Maria H.: a jo me pareix un home que, quasi era de nit perquè el cel és vermell i això vol dir que és quasi de nit. Alomillor aquell home  se'n va anar  a dormir i somniava que anava a la platja. Hi havia un pot de pintura vermell i s'ha embrutat de vermell.

Natalia: me pensava que estava somniant un padrí que estava a un volcan i ha patinat i ha caigut dins el foc.

Maria H.: però quan se posen dins el volcan de foc tota la pell torna negra i se fon.

Miquel: no, tornen de color vermell.

Maria H.: però fa una crosta i se posa tot negre i se lleva la pell. La lava fa que la pell se fongui i se faci com a negre.

Miquel: què dius?

Diego: què raro!

 

On vos pareix que està?

Zaira: a un volcà.
Paula B.: això no té pinta de ser un volcà.
Miquel: no és un volcà. Pareix un riu vermell amb barques.
Guillem: és un volcà.
Diego: una via de tren.
  

Destapam la silueta i descobrim el personatge que hi ha representat.

Miquel: és un esquelet o un home que està asustat (tremola).

Paula B: està així (imita).

Maria H.; a mi me pareix que els zombies tenen una cara així estirada (imita).

Zaira: me pareix que és un home que no té pèl i té una camiseta negra i que està molt asustat. Té les mans així (imita), no són les orelles. venen homes "malos" a darrera. 

Maria H.: jo crec que això és un home que el vol matar (senyala a darrera).

Natalia: peròp no té mans. Pareixen orelles.

Paula B.: si, són mans així (imita posant les mans a les galtes).

 Com se sent?

Paula B.: assustat.

Maria H.: diu ohhh!!!!

Adjilatou: pareix que li han robat el seu ca.

Miquel: està molt trist perquè li poden haver robat qualque cosa i està així perquè no s'ho esperava.

Maria H.: a mi me pareix un crit perquè li han robat la pell de la cara.

Miquel: però... es moriria si li llevassin la pell de la cara!

Diego: si... sortiria sang!

Zaira: crida perquè li fan por aquells dos homes que són negres per sa lava.

Natalia: alomillor està sol i té por i crida "Ahh! algú m'ajuda?". Té por perquè està a un volcan i volia anar de picnic i s'ha equivocat de camí perquè la fletxa deia cap allà.

Maria H.: alomillor era un papà o mamà que passetjava el seu bebé i aquells homes se l'han endut.

Adrià: i l'han matat.

Maria H.: jo no he dit res de matar.

Adjilatou: potser li han robat el seu nin petit.

Miquel: alomillor l'estan a punt d'atropellar i està molt assustat.

Guillem: o és una dona que ha anat a sa curva i li han tallat el pèl.

Miquel: si, al cero.

 

Després de la conversa imitam la cara del personatge misteriós i realitzam la nòstra propia làmina amb el que ens faria cridar de por.

Podreu veure el resultat penjat al passadís. 

Amb aquesta conversa hem parlat de sentiments i emocions, però també hem treballat algunes habilitats de pensament (raonar, imaginar, fer hipòtesis), a més d'aprendre a escoltar els altres, respectar el torn de paraula, respectar les idees dels altres i a participar en les converses!