Ràbia

La ràbia i l'enfado és molt present en la vida quotidiana de l'infant. Per això ha estat fàcil per a ells dibuixar-se enfadats.
El fons l'hem fet amb ceres vermelles, amb burratatxos de ràbia, de color vermell, el color que la representa en el conte "El monstre de colors".

Alegria a partir de l'obra de Rafa Forteza

Fa unes setmanes que tenia pendent aquesta publicació en el blog.
Hem treballat l'alegria a partir d'unes làmines de l'artista mallorquí Rafa Forteza.
Aquest autor empra formes geomètriques, línies i colors molt vius i alegres, tant amb pintura com amb collage.
Noltros vam crear la nostra producció amb diferents pintures i papers, inspirant-nos en Rafa Forteza.

El tigre de n'Emilia

N'Emilia és una nina que quan s'enfada... Grrrrrr!!! Torna un tigre!
Avui hem contat aquest conte sobre la ràbia... com sabeu aquest trimestre treballam les emocions a través de l'art, els contes i les converses.
Lliurement, alguns infants han decidit fer un dibuix del conte.

Botelles de la calma

Ja tenim acabades les nostres botelles de la calma.
S'han de mirar de manera concentrada i així aconseguirem calmar-nos a través de la observació dels detalls que suren o no suren, de la purpurina que hi posa màgia, dels objectes màgics que hi trobam a dins.
Disfrutau-la!

Botella de la calma

Necessitam una botella de plàstic transparent i llisa tipo refresc (trina, aquarius,coca cola, fanta...)  de 0.5 l., 0.75 l. o 1l. per fer una botella de la calma.
Llevau-li la etiqueta. Gràcies.

Conversa "El Crit" (grup 2)

“EL CRIT” D’EDWARD MUNCH

Transcripció de conversa grup 2 (Miquel, Diego, Mohamed, Paula B., Natalia, Guillem, Zaira, Rumaisa, Adjilatou, Maria H., Adrià).

Es presenta la làmina amb la silueta de la figura principal tapada en color vermell.

Què pot ser això?

Miquel: pot ser una nina.

Paula B. : està a ses muntanyes.

Maria H.: a mi me pareix un dimoni.

Natalia: un volcan amb foc.

Adjilatou: un ós.

Zaira: podria ser un alienígena de color vermell que té banyes.

Paula B.: són ses orelles.

Maria H.: com aquesll de star wars.

Miquel: com el comandante de la guerra de las galaxias, el verd.

Maria H.: podria ser el seu germà vermell.

Paula B. : és massa gran per ser això.

Natalia: me pareix que és una momia però amb foc.

Adrià: un ós.

 Maria H.: que va cap a sa platja.

Diego: això no és sa platja perquè s'aigua és un poquet blanca.

Miquel: pot ser una carretera o un pont, que van caminant per sa vorera.

Natalia: me pareix que és foc i que és un padrí amb unes orelles.

Paula B.: les té grosses.

Maria H.: a jo me pareix un home que, quasi era de nit perquè el cel és vermell i això vol dir que és quasi de nit. Alomillor aquell home  se'n va anar  a dormir i somniava que anava a la platja. Hi havia un pot de pintura vermell i s'ha embrutat de vermell.

Natalia: me pensava que estava somniant un padrí que estava a un volcan i ha patinat i ha caigut dins el foc.

Maria H.: però quan se posen dins el volcan de foc tota la pell torna negra i se fon.

Miquel: no, tornen de color vermell.

Maria H.: però fa una crosta i se posa tot negre i se lleva la pell. La lava fa que la pell se fongui i se faci com a negre.

Miquel: què dius?

Diego: què raro!

 

On vos pareix que està?

Zaira: a un volcà.
Paula B.: això no té pinta de ser un volcà.
Miquel: no és un volcà. Pareix un riu vermell amb barques.
Guillem: és un volcà.
Diego: una via de tren.
  

Destapam la silueta i descobrim el personatge que hi ha representat.

Miquel: és un esquelet o un home que està asustat (tremola).

Paula B: està així (imita).

Maria H.; a mi me pareix que els zombies tenen una cara així estirada (imita).

Zaira: me pareix que és un home que no té pèl i té una camiseta negra i que està molt asustat. Té les mans així (imita), no són les orelles. venen homes "malos" a darrera. 

Maria H.: jo crec que això és un home que el vol matar (senyala a darrera).

Natalia: peròp no té mans. Pareixen orelles.

Paula B.: si, són mans així (imita posant les mans a les galtes).

 Com se sent?

Paula B.: assustat.

Maria H.: diu ohhh!!!!

Adjilatou: pareix que li han robat el seu ca.

Miquel: està molt trist perquè li poden haver robat qualque cosa i està així perquè no s'ho esperava.

Maria H.: a mi me pareix un crit perquè li han robat la pell de la cara.

Miquel: però... es moriria si li llevassin la pell de la cara!

Diego: si... sortiria sang!

Zaira: crida perquè li fan por aquells dos homes que són negres per sa lava.

Natalia: alomillor està sol i té por i crida "Ahh! algú m'ajuda?". Té por perquè està a un volcan i volia anar de picnic i s'ha equivocat de camí perquè la fletxa deia cap allà.

Maria H.: alomillor era un papà o mamà que passetjava el seu bebé i aquells homes se l'han endut.

Adrià: i l'han matat.

Maria H.: jo no he dit res de matar.

Adjilatou: potser li han robat el seu nin petit.

Miquel: alomillor l'estan a punt d'atropellar i està molt assustat.

Guillem: o és una dona que ha anat a sa curva i li han tallat el pèl.

Miquel: si, al cero.

 

Després de la conversa imitam la cara del personatge misteriós i realitzam la nòstra propia làmina amb el que ens faria cridar de por.

Podreu veure el resultat penjat al passadís. 

Amb aquesta conversa hem parlat de sentiments i emocions, però també hem treballat algunes habilitats de pensament (raonar, imaginar, fer hipòtesis), a més d'aprendre a escoltar els altres, respectar el torn de paraula, respectar les idees dels altres i a participar en les converses!

Conversa "El Crit" (grup 1)

“EL CRIT” D’EDWARD MUNCH

Transcripció de conversa grup 1 (Brian, Toni, âurea, Pau, David, Lluís B., Lidia, Paula P., Maria F., Youssef, Leyre)

Es presenta la làmina amb la silueta de la figura principal tapada en color vermell.

Què pot ser això?

Pau: un dimoni

Youssef: Sant Antoni.

Pau: Sant Antoni no és vermell.

Âurea: però podría ser un home vermell.

Lluís Baltasar: té una banya petita a s’orella.

Toni: podría ser un vampir.

Paula P.: té com a claus de dent.

Toni: o deu ser sa capa.

Brian: té foc a darrera.

Paula P.: pareix un ocellet.

Maria F.: a mi també  me pareix un nin vestit de vampir.

David: allò d’allà pareixen les puntes de la capa també.

On vos pareix que està?

Lluís B.: a dalt d’una muntanya.

Pau: a l’infern, perquè jo crec que és un dimoni.

Paula P.: està a la mar, a sa platja.

Àurea: o a un volcán.

David: sí, perquè té lava.

Maria F.: alomillor està a una carretera de foc.

Brian: siiii.

Lidia: podría ser una muntanya grossa que estaba molt alt.

Leyre: si a una muntanya.

Toni: podría estar a un pont perquè està a munt i té una barrera perqwuè no caigui.

Destapam la silueta i descobrim el personatge que hi ha representat.

Paula P.: un ca?

Pau: és una calavera.

Toni: però té pell.

Brian: una boca que fa així (imita).

Toni: això pareix un home que se posa així (imita).

Pau: se posa així perquè s’ha perdut i està cridant.

Toni: jo també m’ho pens.

Pau: m’he pensat que era un dimoni qian estaba vermell (tapat).

Paula P.: és un home disfressat.

David: no crida perquè té la boca tancada.

Lluís B.: me pareix un ca espacial.

Maria F.: alomillor aquest tren ve per darrera i diu “o”. Alguns homes s’acosten d’aprop.

Paula P.: és un home que fa “socorro!”.

Lluís B. : és calb.

David: s’home crida perquè ve un tren darrera i no sap com baixar.

Brian: té un bony al front.

 Com se sent?

Pau: negre, alomillor té por.

Lluís B.: té por.

Paula P.: està assustat.

Maria F.: jo crec que se pega a les galtes.

Toni: pareix un poble que s’ha perdut i no és el seu poble. Deu estar trist.

Després de la conversa imitam la cara del personatge misterios i realitzam la n+òstra propia làmina amb el que ens faria cridar de por.

Podreu veure el resultat penjat al passadís.

Amb aquesta conversa hem parlat de sentiments i emocions, però també hem treballat algunes habilitats de pensament (raonar, imaginar, fer hipòtesis), a més d'aprendre a escoltar els altres, respectar el torn de paraula, respectar les idees dels altres i a participar en les converses!

La calma

La calma és una altra emoció de la que hem parlat. Quan estam nerviosos miram de posar-nos tranquils, calmats,... per mitjà de la relaxació. Avui hem fet mandales de primavera. Les mandales són una tècnica de relaxació oriental. Han quedat precioses! També les trobareu exposades al passadís.

La por

Aquest trimestre treballarem les emocions a través de l'art i els contes.
A partir del conte "A tots els monstres els fa por la foscor" hem parlat de les nostres pors i que, moltes, són fruit de la nostra imaginació.
Després hem fet monstres imitant una feina que ens va dur na Maria H. Trobareu tots els monstres exposats al passadís! Pegau-li una ullada, sense por.